Avui és el gran dia

No em cansaré de repetir-ho: un nou llibre sempre és l'acompliment d'un somni. Recordo avui la nit que, sopant amb la meva millor amiga, fa un parell d'anys, li vaig explicar l'argument d'aquesta novel·la. Ella es va emocionar moltíssim i em va dir una cosa que em va animar d'allò més: Ja la vull llegir, Care! Quedava molta feina per fer, és clar, però les seves paraules van ser el primer impuls. Em vaig decidir a escriure el cas de la Fosca i el Weird, de l'Abel i l'Olívia, entre totes les que em voltaven pel cap (que sempre són unes quantes, ja sé que no tinc remei!).
Però necessitàvem editor, els meus personatges i jo. Per això també recordo ara el dia que, asseguda al despatx de la Patrizia Campana, li vaig explicar la vida de l'Abel. Hi va creure de seguida. Recordo la manera com li van brillar els ulls. La Patrizia és una d'aquelles editores que satisfà veure convençuda, perquè quan una cosa no li agrada també ho deixa ben clar. D'alguna manera, és com una conquesta, seduïr la Patrizia amb un argument. Això vol dir que és una editora magnífica, entre d'altres coses, d'aquelles editores que poden millorar un llibre amb les seves opinions. Quan vaig veure que li agradava el que portava de cap, vaig pensar que no podia esperar més. I m'hi vaig llençar de cap.
Tindrem temps de parlar de moltes coses, en aquest espai que avui neix, igual que el llibre que el fa possible. Però volia començar amb una celebració feta de paraules, el millor que posseeixo. Un llibre "fresc de tinta i tendre de paper", com deia Pablo Neruda, sempre és com una criatureta acabada de néixer i t'omple d'expectatives i felicitat. Volia compartir-ho amb tots vosaltres recordant les persones que ja eren allà abans que el llibre comencés a prendre forma: l'Àngeles i la Patrizia. Perquè la feina del novel·lista és solitària, sí, però no tant com molts es pensen, per sort.
Una abraçada a tots i benvinguts a la zona Fosca.