Hi ha llibres que neixen amb estrella. Ara, que Fosca. Aquesta nit no hi ha lluna plena ja té els primers lectors, i que ja estan apareixent alguns comentaris als webs d'aquests devoradors -i sobretot, devoradores- de llibres que solen tenir tanta presència a la xarxa, ja puc dir que aquest és un llibre amb estrella.
És fantàstic quan una història, uns personatges, unes emocions... deixen de pertànye't i passen a ser dels lectors. Se m'aprèn molt, és molt enriquidor. Altres mirades sobre allò que només era teu, donant una visió que de vegades no té res a veure amb el què t'havies imaginat de bon començament. A mi m'encanta experimentar aquest anar i venir de les històries, m'encanta que em digueu què és el que us agrada i què no i m'encanta saber quins personatges us encanten i quins no podeu sofrir. Per descomptat, jo també tinc les meves preferències, encara que tots siguin "fills" meus.
De moment, em sembla que el personatge que fa més ràbia és la mare. Aquesta mare que no comprèn les ànsies de llibertat del seu fill i que vol tenir-lo al seu costat com sigui, encara que això representi no deixar-lo ser feliç. Suposo que hi ha moltes mares que s'asemblen a la Rosa, encara que no siguin tan exagerades com ella, suposo que moltes deuen haver sentit algun cop el pànic a deixar volar el fill. I també suposo -no: sé- que hi ha molts fills com l'Abel, que volen volar i no s'atreveixen a fer-ho. Fins que apareix un motiu prou poderós, que justifica pagar un preu alt.
M'agradaria que hi diguessiu la vostra: quin personatge us agrada, quin us fa malícia, i per què.
Ah, i us explico un secret: aquesta tarda he quedat amb un grapat de persones ben especial. Un grup d'actrius i d'actors que s'atreveixen a donar veu i cara al Weird, la Fosca. la Rosa.. Estic molt emocionada (el teatre és la meva altra gran passió!). Espero poder donar-vos notícies ben aviat, de tot plegat.
No perdeu la pista, criatures de la nit!
9 comentaris:
Me encanta Oscura porque dice lo que piensa y se deja llevar por sus sentimientos.
Me encanta Weirdo porque no cesa en su emepño de sentirse en libertad, se arriesga y lucha por lo que quiere. Se busca la vida, no deja que su madre lo haga todo por él, piensa en la felicidad de ella más que en la suya propia.
A Rosa hubo momentos en la que le cogí un poco de tirria, por sobreprotegerle y asfixiarle a veces, pero si estuviese en su lugar, me daría mucho miedo perderlo.
Es lo único que tiene...
He odiado quizá más al padre de Oscura, por no escuchar a su hija, por no dejarla hablar, por no querer ni siquiera intentar entender sus gustos y aficiones. Por ser tan cabezota.
Arístides y Benjamín...bufff, ahí el odio iba en aumento, jajaja, pero odio sano ehhh??xD
Hipólito, un crack, lo da todo por las personas a las que quiere, y eso es más que necesario en un mundo como en el que vivimos.
Y el pastor Eliseo, sus miradas hablan por él, un hombre de mente abierta aunque haya personas que no quieren escuchar lo que tiene que decir.
No todo el mundo está preparado para escuchar ciertas cosas...
;-)
Una devoradora de ciertos libros, no todos me atrapan tanto como para terminarlos y duermen en la estantería!!xD
Besos.
Hola, Rebeka. ¡Me ha encantado lo del odio sano! Te entiendo bien, yo lo he sentido muchas veces al leer, pero no le había puesto nombre aún.
Y lo que me gusta más es el derecho a no terminar los libros que no gustan. Estoy ABSOLUTAMENTE de acuerdo con dejarlos dormir en la estantería. Un beso.
Hola Care!
Vaig començar a llegir el teu llibre farà un parell de dies, i no he pogut parar. M'encanta! Trobo que la història és fabulosa, t'enganxa des del començament. I una de les coses que més m'importen d'un llibre és que tingui un bon començament. Ademés m'encanten els personatges.
L'Abel és tan... no sé com dir-ho, però té un no-sé-què que el fa especial. Les seves ganes de veure l'Olívia, de trobar el seu amor, de poder viure la seva vida costi el que costi m'encanten. És el personatge que més m'agrada.
I per descomptat també m'agrada l'Olívia. Al principi pensava que m'assemblava a ella (No pel fet de ser un llop, és clar!) perquè trobo que les dues sóm fortes i lluitem per fer valdre la nostra opinió, per que la gent sàpiga el que pensem. I perquè les dues ens deixem endur pels sentiments...
Bé, encara no he acabat el llibre, però no crec que trigui massa, m'està encantant.
Petons,
Laura
Un llibre "sorprenent"
Malgrat no compleixo el perfil de lectora a qui s'adreça el llibre, perquè ja tinc una certa edat, és cert que m'encanten aquest tipus d'històries, però no totes per igual.
Habituada a llegir la Claudia Gray, l'Allison Noël, la Nalini Singh, ... el dissabte passat, quan estava a la meva llibreria habitual, vaig veure "Fosca", de Care Santos, escriptora totalment desconeguda per a mi, però em va fer gràcia que fos del mateix poble que jo, així, que em vaig animar a comprar-lo.
Sense massa expectatives posades, ahir el vaig començar a llegir, i em va frapar tant, que avui ja l'he acabat. M'ha sorptès moltíssim i positivament.
Per a mi, el millor personatge sens dubte, l'Abel, el més ben definit i el més fort i vulnerable a la vegada.
Per contra, un personatge que també està molt ben delimitat i m'ha fet sentir, fins i tot ràbia, en algun moment, la Rosa.
Per a mi, l'únic inconvenient de l'obra, és el trencament entre un personatge i l'altre, om a lectora ja tens ganes d'avançar amb la història, i quan comença la part de l'Olívia sents que tornes enrera. Però malgrat això, m'ha encantat.
Avui se'ns falta, buscaré al Sr. Google totes les obres de la Care, i començaré a llegir-les.
Ha estat un plaer conèixer aquesta obra, i redescobrí aquesta autora mataronina.
Caterina
Hola Care,
Sóc bibliotecaria i vaig fer un club de lectura infantil amb els teus llibres "em venc la mare" (molt bo) i el segon "em venc el pare" (bo però no tan com el primer, una història una mica forçada.
També he llegit el llibre supermares quan ara fa quatre anys vaig tenir el LLuc.
he trobat ara la teva novel.la juvenil Fosca i m'està enganxant molt, tot i que l'episodi del Pon (nend e 5 anys) l'he trobat una mica fort, però la novel.la promet i segurament la incloc en el club de lectura juvenil.
Laura: encara que amb una mica de retard (he estat molt enfeinada escrivint, aquest estiu), et volia dir un parell de coses. Primer, que comparteixo amb tu el gust pels principis. Jo de vegades llegeixo llibres d'autors que no conec de res només perque m'agrada com arrenca la història. I al contrari: llençaria llibres per la finestra perquè no comencen bé.
L'altra cosa que et volia dir és que m'agrada molt això que dius: "les dues sóm fortes i lluitem per fer valdre la nostra opinió, per que la gent sàpiga el que pensem. I perquè les dues ens deixem endur pels sentiments...". Em sento molt identificada amb aquestes paraules i m'encanta que trobis connexions entre la Fosca i tu.
Ah, i espero que, un cop acabat, el llibre encara t'agradi. :)
Petons.
Caterina: totes les lectores haurien de ser com tu! Mira, precisament avui llegia un assaig de la Virgina Woolf on diu que ens acostem als llibres carregats de prejudicis i que això ens fa no conèixer un munt de coses. Passa sovint en el món de la literatura juvenil. Molts lectors adults serien feliços llegint-la, però no s'hi posen, troben que no fa per ells. Per això penso que m'encanta el què dius, i que molts lectors haurien de seguir el teu exemple.
També m'agrada que t'hagi agradat la novel·la, és clar. I que siguis de Mataró. Segur que algun cop ens hen creuat pel carrer. Abraçades.
Hola, Bibliotecària d'Igualada (no dius el teu nom): només comemnçar a llegir-te he pensat: "és mare". I sí, ho dius tres ratlles després. "Em venc la mare" és un llibre que sol agradar tant o més les mares que els nens. Celebro que t'hagi agradat. Potser el salt des d'"Em venc el pare" a "Fosca" ha estat molt gran, i és per això que trobes tan forta l'escena que dius. No és que no la hi trobi, eh, és que penso que quan som lectors grans, les coses fortes ens animen, ens desperten, ens fan pensar i prendre posicions, i és per això que sempre hi ha escenes fortes a les meves novel·les per joves i adults, perquè hi crec literàriament Em diverteix provocar, podríem dir. M'encanta que vulguis proposar els meus llibres al vostre club de lecturaz. Jo sóc fan dels clubs de lectura, trobo que feu una feina encomiable. Si s'escau o us bé de gust, compta amb mi. I feliç lectura, és clar.
soc un anonim perque aquet llibre es una merda y aquet blog te 1 visita a la semana millor borrinlo!
Publica un comentari a l'entrada